SS = SOCIALMENT SÀDICS

Així s’està mostrant el govern de CiU, d’Artur Mas, un govern de SS, Socialment Sàdics.

Com es poden qualificar, doncs, les declaracions del conseller Mena en el programa “59 segons” de TVE-Sant Cugat: “Hi ha qui venia a cobrar el PIRMI en Mercedes o Harley Davidson”. Vegeu el vídeo http://www.rtve.es/alacarta/videos/59-segons/59-segons-12-01-12/1293273/ cap al final. Molt incisius els periodistes, Gemma Galdón li diu “S’ho inventa, conseller”.

És clar, Gemma, és clar que s’ho inventa. Immediatament em va recordar aquella sessió de comissió parlamentària de l’agost on el mateix i el conseller de “Benestar Social” Cleries justificaven la retenció dels pagaments de la renda mínima d’inserció. Aquell dia, Mena va dir “és que Mohamed estava abonat al Canal Plus”.

Però que no es pensin que som idiotes. Hi ha resistència i a Lloret, Artur Mas, malgrat les informacions tergiversades d’alguns mitjans, va trobar resposta d’afectats de la sanitat i de funcionaris públics. Encara que alguns mitjans volen destacar només les anècdotes, podeu veure també el video, cortesia dels companys de “Dempeus per la Salut” http://puntsdevista.wordpress.com/2012/01/15/les-mentides-dartur-mas-i-el-periodisme-low-cost/

Resum, aquest govern és SS = Socialment sàdic. Si no hi estas d’acord, dimecres hi ha una nova manifestació d’empleats públics convocada pels sindicats DIMECRES 18 GENER 17.30 HORES DE PLAÇA SANT JAUME FINS AL PARLAMENT.

Aquesta tarda, quan sortim del cine, veiem un captaire assegut a terra que escolta la ràdio amb uns auriculars grans i moderns. Segurament, el conseller Mena faria que els mossos d’esquadra li prenguessin els auriculars. On s’és vist un pobre amb uns auriculars. Quin frau!!

COMUNICAT DE SUPORT ALS COMPANYS DE CANAL 9 – RTVV

Benvolguts companys de Canal 9,

des de la Secció sindical de CC.OO. de TV3 us volem fer arribar tota la nostra solidaritat en la lluita contra els acomiadaments amb que us amenacen.

Fa anys que els companys de Canal 9 clameu contra la degradació de la programació, que denuncieu els barruers dictats del govern en els informatius, el malbaratament de recursos públics i la corrupció més grollera imaginable amb casos d’assetjament sexual inclosos. I ara, després de tanta evidència de mala gestió i fatxenderia, els responsables de la situació volen fer-ho pagar a la plantilla.

Les coses són difícils pels treballadors, i en el cas dels treballadors del sector públic s’hi afegeix la campanya mediàtica  farcida de mentides i prejudicis que pretenen desacreditar-nos per justificar els tancaments i les privatitzacions.

Hem vist el vídeo del dia 13 amb l’entrada a les oficines dels directius i l’hem penjat al blog de la secció sindical de TV3 http://ccoo-tvc.blogspot.com/ i també es pot veure a la web de la plataforma en defensa de la CCMA, http://tv3teva.cat/.

Compteu amb que farem tot el que puguem per difondre la vostra mobilització i que estem amb vosaltres pel que convingui.

Una abraçada,

Secció sindical de CC.OO. de TV3-CCMA

DURAN LLEIDA VOL DEMANDAR A XAVIER BOSCH

(del blog de CCOO de TV3 http://ccoo-tvc.blogspot.com/ )

Josep Antoni Duran i Lleida, ha presentat un requeriment notarial, aquesta mateixa setmana, reclamant una rectificació, que pot acabar en una demanda civil, contra el periodista Xavier Bosch. En una entrevista al programa Àgora de TV3, en campanya electoral el passat novembre de 2011, Bosch va fer referència a les crítiques del candidat d’ICV-EUiA, Joan Coscubiela i d’altres dirigents d’ERC sobre l’actuació del candidat de CIU a favor de la indústria farmacèutica. En el transcurs de l’entrevista Duran li va etzibar al periodista la frase: “Vostè està essent còmplice d’un delicte”
La setmana anterior a l’entrevista, Duran Lleida havia declarat a “El Periodico”: “Sí, faig de lobby de la indústria farmacèutica perquè dóna feina a molts treballadors i hi ha moltes empreses del sector a Catalunya …”. En la crònica del dia següent de l’entrevista, “La Vanguardia” reproduïa les seves declaracions: “Sí, he hecho de lobby y me da igual de lo que me acusen”.
Duran Lleida exemplifica la concepció que el Govern te sobre la independència informativa a TV3. Ara, amb l’ajuda del PP, CiU promou la reforma de la Llei de la CCMA  per eliminar el requisit de majoria parlamentaria qualificada per escollir la direcció de les empreses de la CCMA i deixar en la pràctica la decisió en mans dels partits governants. Duran Lleida en la seva campanya electoral va fer d’amplificador de les propostes del Partit Popular sobre la reducció de canals i de pressupost a TVC que, amb posterioritat, va anunciar la Presidència del Govern de la Generalitat. Després de les eleccions, Duran va afirmar que havia guanyat “malgrat TV3”.
Sobre el seu paper de defensor dels lobbies només cal recordar que l’any 2004, amb Duran Lleida com a portaveu al Parlament espanyol, quan l’Agencia Tributaria va incloure les SICAV en el seu pla contra el frau fiscal, CIU va fer aprovar al Congrés, amb els vots a favor de PP i PSOE, una llei que li treia al Ministeri d’Hisenda les competències sobre aquestes societats d’inversió de grans capitals

DURAN LLEIDA VO…

DURAN LLEIDA VOL DEMANDAR A XAVIER BOSCH

 (del blog de CCOO de TV3 http://ccoo-tvc.blogspot.com/ ) 

Josep Antoni Duran i Lleida, ha presentat un requeriment notarial, aquesta mateixa setmana, reclamant una rectificació, que pot acabar en una demanda civil, contra el periodista Xavier Bosch. En una entrevista al programa Àgora de TV3, en campanya electoral el passat novembre de 2011, Bosch va fer referència a les crítiques del candidat d’ICV-EUiA, Joan Coscubiela i d’altres dirigents d’ERC sobre l’actuació del candidat de CIU a favor de la indústria farmacèutica. En el transcurs de l’entrevista Duran li va etzibar al periodista la frase: “Vostè està essent còmplice d’un delicte”
La setmana anterior a l’entrevista, Duran Lleida havia declarat a “El Periodico”: “Sí, faig de lobby de la indústria farmacèutica perquè dóna feina a molts treballadors i hi ha moltes empreses del sector a Catalunya …”. En la crònica del dia següent de l’entrevista, “La Vanguardia” reproduïa les seves declaracions: “Sí, he hecho de lobby y me da igual de lo que me acusen”.
Duran Lleida exemplifica la concepció que el Govern te sobre la independència informativa a TV3. Ara, amb l’ajuda del PP, CiU promou la reforma de la Llei de la CCMA  per eliminar el requisit de majoria parlamentaria qualificada per escollir la direcció de les empreses de la CCMA i deixar en la pràctica la decisió en mans dels partits governants. Duran Lleida en la seva campanya electoral va fer d’amplificador de les propostes del Partit Popular sobre la reducció de canals i de pressupost a TVC que, amb posterioritat, va anunciar la Presidència del Govern de la Generalitat. Després de les eleccions, Duran va afirmar que havia guanyat “malgrat TV3”.
Sobre el seu paper de defensor dels lobbies només cal recordar que l’any 2004, amb Duran Lleida com a portaveu al Parlament espanyol, quan l’Agencia Tributaria va incloure les SICAV en el seu pla contra el frau fiscal, CIU va fer aprovar al Congrés, amb els vots a favor de PP i PSOE, una llei que li treia al Ministeri d’Hisenda les competències sobre aquestes societats d’inversió de grans capitals

12 DESITJOS INDIGNATS PER A 2012

12 DESITJOS INDIGNATS PER A 2012

(Traducció d’un text de Madrilonia.org)

El 2012 promet ser un any mogudet. D’aquests que poden suposar una inflexió a la dècada: si acceptem els ajustos, estem condemnats a la recessió i l’empobriment; si aconseguim tombar la truita des de baix, s’obriran nous escenaris on l’economia pot estar al servei de les persones. Des de Madrilonia volem compartir els nostres desitjos per a l’any nou. Compte amb el raïm!! Queda molt per fer!! Feliç 2012!!

                       

1. Desitgem que la reforma, en lloc de reforma laboral, sigui reforma fiscal; en lloc de baixar-nos els sous, que recaptin més de les rendes altres i dels fluxos financers.
2. Desitgem que, en comptes de “mini-llocs de treball” i contractes en pràctiques hi hagi una renda bàsica universal com a reconeixement de les feines no remunerades que fem i produeixen benestar social.
3. Desitgem que els béns que fan possible la vida en comú com l’educació, la salut, la natura o el coneixement no depenguin de decisions dels polítics i no siguin explotats per al benefici privat, sinó que siguin protegits per un estatut jurídic propi que permeti formes de gestió democràtiques.
4. Desitgem que Internet segueixi sent lliure, que l’accés sigui gratuït i que no avancin les legislacions controladores i censuradores; que els ciutadans puguin saben si plou o ens pixen a sobre.
5. Desitgem que s’eliminin la Llei d’Estrangeria, els Centres d’Internament i els controls racistes. Tenim clar que no sobra ningú i tots aportem encara més en els moments difícils.
6. Desitgem que molts votants del PP, quan vegin que la cosa no millora, surtin al carrer a dir que ells tampoc estan disposats a pagar la seva crisi.
7. Desitgem que s’aturi la maquinària de la construcció i es faci un inventari de totes les infraestructures buides, mal utilitzades o inútils per poder dur a terme consultes sobre el seu destí.
8. Desitgem que es posi en marxa un pla de lloguer social, utilitzant les vivendes en mans de la banca. Que l’accés a la vivenda sigui un dret i no un negoci.
9. Desitgem la fi dels desnonaments i que es faci realitat una cosa tan lògica com la cancel·lació de les hipoteques quan es lliurin les claus de la vivenda al banc.
10. Desitgem que els europeus posem fi al xantatge del deute sobirà i aconseguim una refundació democràtica d’Europa.
11. Desitgem que l’esperit de les revolucions que van començar a Tunísia i Egipte i es van estendre per Europa i els EUA, segueixi i s’estengui per tot el món
12. Desitgem, sense dubte, que el 99% de la població faci justícia amb aquells que han provocat la crisi i en treuen profit. (Aquest és en traducció lliure)

VO en castellà http://madrilonia.org/2011/12/doce-deseos-indignados-para-el-nuevo-ano/

 

.

BRINDIS DE CAP D’ANY,… LLUITADOR I REFLEXIU

BRINDIS DE CAP D’ANY… LLUITADOR I REFLEXIU

Companyes/companys comuner@s:

Brindo amb totes/tots vosaltres (des d’aquí obvio el masculí)

Treballadores, aturades, persones del poble, rebels, les que heu sortir al carrer tot aquest any 2011, les del 15M, les del 14M i del 14D, sindicalistes (del meu, CCOO i dels altres sindicats) que no us rendiu, IAIOFLAUTES, les de Bellvitge, les de la ràdio i la tele d’Hospitalet (un brindis especial per a vosaltres), les de les Associacions de Veïnes i Veïns (la meva, Casc Antic i les altres), les de la meva organització (EUiA) i les d’altres d’esquerra que lluiten i volen una Esquerra Plural i Unida, les diputades i diputats que porten lluites al Parlament (espero que més, moltes més l’any 2012).

Un altre brindis especial per a les amigues i amics de Muxía (bar O’Xardin) i les persones que vaig trobar entre Santiago, Fisterra i Muxía.

Hi ha molt camí per fer juntes.

BON ANY 2012, COMPANYES, COMPANYS!!

REFLEXIONS PER UN CAP D’ANY

Reprodueixo un escrit que comparteixo en gran part com a reflexió de cap d’any

Bon any 2012!!

REFLEXIONES por Marien

 Trabajadora del sector público. Limpiadora

¿Queremos una Europa democrática o que el eje franco-alemán coloque sus propios acuerdos al resto de socios sin apenas debatir, minimizando el papel de la Comisión Europea y dejando irrelevante al Parlamento Europeo?

¿Nos conformamos con la actual democracia representativa o exigimos una democracia más participativa, consultiva, dialogante, debativa y consensuada?

¿Necesitamos a los políticos y a sus asesores o por el contrario necesitamos tecnócratas?

¿No debería elegir el Pueblo a los tecnócratas o deben ser impuestos?

Políticos o tecnócratas gobernantes ¿No deberían ser transparentes y rendir cuentas a la ciudadanía, además de consultar y hacer referendums sobre asuntos especialmente relevantes?

¿No se debería debatir y consensuar cuál debe ser el modelo económico del futuro?

¿Quiénes gozan de más favores y privilegios?
¿Las grandes fortunas; Los bancos y mercados financieros; las grandes empresas; los gobernantes y altos cargos; los políticos en funciones; las pymes; o los trabajadores del sector público y privado?

¿Por qué las pymes, y la clase trabajadora del sector público y privado, siendo las más desfavorecidas y menos privilegiadas se llevan todos los palos?

¿Será que no hay pan para tanto chorizo?

¿Por qué no pasamos a la acción y en vez de seguir hablando de “crisis” nos solidarizamos con todos los perjudicados, y en vez de justificar, e incluso alegrarnos de que a los empleados públicos les recorten el sueldo y les despidan, por qué no los apoyamos y pedimos que la “motosierra” empiece por arriba y no por abajo?

¿Qué panorama laboral queremos dejar para nosotros mismos y para nuestros hijos?

¿Por qué no somos conscientes y actuamos todos juntos, en vez de mostramos pasivos, indiferentes… permitiendo que sigan marcando goles a los de abajo?

¿Qué empleos quedarán disponibles, cuáles serán las condiciones laborables, y cuáles los derechos laborales de los “privilegiado@s” que cuenten con un puesto de trabajo? ¿Podrán pagar el alquiler o la hipoteca de su vivienda? Podrán cotizar el nº de años necesario para tener derecho a la pensión de jubilación, etc.?

Vamos allá…

EMPLEADOS PÚBLICOS

Mucha gente no sabe que hay 5 clases de personal que trabaja en el sector público. A todos ellos se les denomina equivocadamente” funcionarios” en lugar de empleados públicos y nunca se especifica que los funcionarios son sólo una de las 5 clases de personal que trabaja para la Administración Pública, y que son los únicos que tienen una relación permanente (“trabajo asegurado de por vida” )a no ser que cometan una falta muy grave que pueda inhabilitarles. Además de los funcionarios, otra clase de personal la forman los interinos, los cuales no tienen relación permanente con la Administración Pública, es decir, no tienen el puesto asegurado por no haber logrado una plaza por oposición, muchos de los cuales esperan que les nombren para trabajar, otros van de un lado a otro cubriendo bajas por enfermedad, maternidad, permisos, excedencias, etc., y otros ocupan plazas de las cuales cesan cuando la plaza provisional que ocupan, la obtiene un funcionario. Con la “crisis” muchos puestos no son cubiertos por interinos, y a muchos interinos los han cesado (despedido) sin que la plaza quedara cubierta por ningún funcionario.
Además del personal funcionario y del interino, otra clase de personal que presta servicios en la Administración Pública es el personal laboral, que a diferencia de las dos clases anteriores (funcionarios e interinos) no es nombrado sino que es contratado y al cual se le aplica (según el asunto) el Convenio Colectivo, el Estatuto de los Trabajadores o el Estatuto del Empleado Público. Los laborales públicos pueden ser contratados de forma indefinida o de forma temporal, los primeros consiguieron plaza por concurso/oposición o de forma excepcional por méritos, y los segundos son los que sustituyen a los primeros por enfermedad, permisos, etc., aunque con la “crisis” muchas sustituciones de laborales tampoco se cubren.
Además del personal laboral, otra clase de personal que presta servicios en la Administración son los altos cargos, y otra, es el personal eventual (que son los cargos de confianza).

Cuando se habla de funcionarios en lugar de empleados públicos, la idea general es negativa en el sentido de que todos ellos se esfuerzan poco porque tienen el trabajo asegurado y de que además gozan de muchos privilegios y cobran mucho. Nada más lejos de la realidad.

Ni gobernantes, ni políticos, ni los propios medios de comunicación aclaran que a todos los empleados públicos, A TODOS, sean funcionarios, interinos, laborales indefinidos o laborales temporales, A TODOS, sean limpiadores, jardineros, peones, ayudantes de cocina, celadores, conserjes ,veladoras, etc., A TODOS, te contraten para trabajar 15 días, o para trabajar 1 mes, o para trabajar 3 meses, A TODOS, ganes 700 euros, ganes 1.000 euros, ganes 1.200 euros, A TODOS LES RECORTAN EL SUELDO,NO SÓLO A ADMINISTRATIVOS, MÉDICOS Y PROFES FUNCIONARIOS, A TODOS, tengan o no estabilidad laboral, tengan o no sueldos elevados, a todos desde hace dos años les recortan los salarios y seguramente les van a seguir recortando.

Además de recortar los sueldos a todos, muy hábilmente, los gobiernos van actuando por sectores para deshacerse de personal y para modificar condiciones laborales de los que quedan trabajando (trabajar más horas con el mismo sueldo recortado y en peores condiciones, o trabajar menos horas, con el sueldo proporcional a la reducción horaria más el recorte correspondiente). Ahora controladores; ahora enseñanza; ahora sanidad; ahora prisiones; ahora personal de aquí; ahora personal de allá; ahora fuera interinos de aquí, ahora fuera interinos de allá; ahora quitamos este complemento a este colectivo; ahora quitamos la paga de Navidad a este otro; ahora no les pagamos…; EN 2012 LES VAMOS A PEDIR SACRIFICIOS A TODOS LOS FUNCIONARIOS PORQUE TIENEN EL EMPLEO ASEGURADO.

¡¡¡POLÍTICOS MENTIROSOS Y MANIPULADORES!!

INSUFRIBLE BABA MONÀRQUICA

Ens estan donant les festes.

Portem des del 24 amb el rei omnipresent a la tele i als diaris.

Primer el discurset ranci de cada Nadal, aquest any corregit i augmentat perquè la corrupció ha arribat a la família reial. “Todos somos iguales ante la ley”. Mandeee?? Que està medint el grau d’estupidesa dels ciutadans/súbdits del regne d’Espanya? Ell és igual que jo davant la llei? Ja,ja, perdonin però estic a punt de morir de riure.

Feia riure encara més veure els titulars de la majoria de premsa: “El rey estuvo muy serio”, “el discurso más importante del rey de los últimos años”.

Constato dos axiomes gairebé “cartesians”:

1. La premsa escrita (i els mitjans audiovisuals) estan en mans gairebé totalment de la dreta (o de l’extrema dreta) i han estat un dels mitjans de transmissió d’ideologia que ha utilitzat el PP per arribar al govern amb còmoda majoria absoluta

2. Encara no m’han tancat en un psiquiàtric, o sigui, no estic boig.

Però és que la festa borbònica continua: el 27, discurs d’obertura solemne de les “Cortes de la monarquía” i un grapat de diputats bavosos aplaudeixen el Borbó. (Sort que Amaiur i ERC no hi van anar i els diputats d’Izquierda Plural, Geroa Bai i PNB van passar de fer pleitesia al monarca).

I avui 28, tercera part. Donen unes dades dels comptes de la Casa Reial. “Tachán”: la família de paràsits borbons “només” gasta uns 8,5 milionets d’euros de res a l’any. Una ganga comparat amb els britànics(!!!) I als columnistes i tertulians de la dreta, l’extrema dreta i la dreta que es diu d’esquerres els hi cau la baba de lloar un rei tan ponderat i tan bo.

Amb aquests milionets d’euros, més de 500 persones i les seves famílies podrien dur un salari digne a casa seva.

Uff, quan servilisme i quanta consciència de súbdit/esclau hi ha encara en aquest tros de terra!!

Em sumo als “sans-culottes”, amics. Anem a prendre la Bastilla un altre cop!!

El rei està nu! VISCA LA REPÚBLICA!!

INSUFRIBLE BABA MONÀRQUICA

Ens estan donant les festes.

Portem des del 24 amb el rei omnipresent a la tele i als diaris.

Primer el discurset ranci de cada Nadal, aquest any corregit i augmentat perquè la corrupció ha arribat a la família reial. “Todos somos iguales ante la ley”. Mandeee?? Que està medint el grau d’estupidesa dels ciutadans/súbdits del regne d’Espanya? Ell és igual que jo davant la llei? Ja,ja, perdonin però estic a punt de morir de riure.

Feia riure encara més veure els titulars de la majoria de premsa: “El rey estuvo muy serio”, “el discurso más importante del rey de los últimos años”.

Constato dos axiomes gairebé “cartesians”:

1. La premsa escrita (i els mitjans audiovisuals) estan en mans gairebé totalment de la dreta (o de l’extrema dreta) i han estat un dels mitjans de transmissió d’ideologia que ha utilitzat el PP per arribar al govern amb còmoda majoria absoluta

2. Encara no m’han tancat en un psiquiàtric, o sigui, no estic boig.

Però és que la festa borbònica continua: el 27, discurs d’obertura solemne de les “Cortes de la monarquía” i un grapat de diputats bavosos aplaudeixen el Borbó. (Sort que Amaiur i ERC no hi van anar i els diputats d’Izquierda Plural, Geroa Bai i PNB van passar de fer pleitesia al monarca).

I avui 28, tercera part. Donen unes dades dels comptes de la Casa Reial. “Tachán”: la família de paràsits borbons “només” gasta uns 8,5 milionets d’euros de res a l’any. Una ganga comparat amb els britànics(!!!) I als columnistes i tertulians de la dreta, l’extrema dreta i la dreta que es diu d’esquerres els hi cau la baba de lloar un rei tan ponderat i tan bo.

Amb aquests milionets d’euros, més de 500 persones i les seves famílies podrien dur un salari digne a casa seva.

Uff, quan servilisme i quanta consciència de súbdit/esclau hi ha encara en aquest tros de terra!!

Em sumo als “sans-culottes”, amics. Anem a prendre la Bastilla un altre cop!!

El rei està nu! VISCA LA REPÚBLICA!!

 

LES QUATRE IL·LEGALITATS DE MAS-CULELL

Caram amb el govern dels millors!

Primer Boi Ruiz tancant ambulatoris i proposant repagament de la sanitat pública, Cleries i Mena negant l’ajut social als pobres, Recoder pujant les tarifes de transport públic… i Mas-Colell aspirant a guanyar el premi: el millor entre els millors!!
Fins a 4 il·legalitats ha comés en un temps rècord:
1) Es nega a pagar el que té compromés per llei i per convenis: la paga extra de Nadal (que forma part del sou anual) no la paga completa als empleats públics
2) Fa la retenció de l’IRPF abans de pagar una part de la paga extra (i a més, s’ho queda perquè fa tancament de caixes i no paga a la Seguretat Social… ni a Hisenda, suposem
3) La retenció la fa sobre una quantitat superior a la que pagaran
4) Tot això ho fa sense informar els treballadors ni els seus representants electes, els delegats, comitès d’empresa i sindicats
Tot absolutament il·legal.
No perdem de vista la quarta il·legalitat, perquè és la base d’una línia política. No es tracta només de treure drets socials i laborals als treballadors, d’escanyar els pobres, sinó també d’ACABAR AMB LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA, la base dels drets socials.
Volen abocar els treballadors, el poble a la solució individual, al pacte sota pressió del patró sense possibilitat de defensa, a mirar la magra nòmina del teu company i comparar-la amb la teva, també magra.
ÉS UNA ESTRATÈGIA POLÍTICA. Repasseu “La doctrina del shock”, de Naomi Klein. Primer es genera un clima de catàstrofe, s’espanta la població, per tenir-los atemorits, aïllats i disposats a acceptar qualsevol penúria, sempre menor que l’apocalipsi i l’exterminació.
Així estem. M’apunto a la resistència. Bellvitge no es rendeix. I molts altres tampoc. El 14-D a Plaça Sant Jaume érem milers d’empleats públics que no ens rendim. Al gener hi tornarem. Mas-Culell, Mas, Boi Ruiz, Ortega, Rajoy, prepareu-vos al conflicte.