CRITICA DE LA POSTMODERNIDAD: RELECTURA DE “EL HOMBRE UNIDIMENSIONAL” DE HERBERT MARCUSE

He tornat al text de la meva tesina del Doctorat en Humanitats a la UPF. Està acabat el juliol de 2007 i escrit entre el 2005 i el 2007. Aquests últims anys he cregut que havia quedat superat. Ja ningú no es reivindica de la “postmodernitat”, els temps són uns altres i no cal lluitar ni criticar allò que ningú defensa. Però he trobat que hi ha tota una part sobre els mecanismes ideològics i filosòfics de la prevalència absoluta del pensament neoliberal a escala global que no han perdut gens d’actualitat.

La lectura de les paraules de Saskia Sassen al “País Semanal” d’avui també m’han fet reflexionar: “Se ha roto el ciclo, porque el salario del trabajador ya no permite mantener el consumo”.

D’això va també el meu text. Marcuse analitza la societat capitalista quan el centre de l’activitat econòmica passa de la producció massiva al consum massiu. I ara? Ha passat de la producció i del consum a l’especulació financera? Com és l’alienació en aquest ctapitalisme de la crisi actual?

Si teniu una estona (llarga, això sí) podeu fer-li una ullada.

https://docs.google.com/document/d/1rZ8ZyiC9GNK1MAsQgh2moRw7kJJMHnOU6Ucg7_ApKBE/edit?hl=en_US#

No és el text més divertit de la història, però hi ha hores de treball al darrera. Podeu ampliar el tema cercant informació sobre la relació professor-estudiant entre Herbert Marcuse i Angela Davis, poc explicada habitualment.