El blog de Jordi López Santín

2016: un any de merda? 2017: un altre any de lluita

Posted in Uncategorized by jordilopezsantin on diciembre 31, 2016

Gairebé totes les anàlisis sobre aquest any 2016, especialment en els últims mesos, coincideixen en qualificar-lo d’un any dolent des de la perspectiva de les classes populars, de l’esquerra i dels moviments socials.

Finalment s’ha consolidat un nou govern de dretes de Mariano Rajoy, amb la vergonyant abstenció socialista, a Colòmbia s’ha votat NO al referèndum sobre el procés de pau des d’una perspectiva conservadora, el Regne Unit ha votat sortit de la UE també des d’una perspectiva conservadora i la guinda ha estat l’elecció de Donald Trump com a nou president dels EUA. Avanç de la ultradreta a tota Europa i a Estats Units, fenòmens racistes i xenòfobs afloren arreu.

not-my-president

Efectivament, tot això provoca desencís i refluxe en els moviments socials, ciutadans i populars. Les últimes mobilitzacions per fer dels pressupostos una eina de justícia social i per revertir les retallades no han tingut gran participació. És comprensible: ningú podia pensar que no tindria efecte un cop tan gran de la dreta amb els Trump i Rajoy sortint-se amb la seva.

Però si es mira més de prop aquest 2016 també ha tingut elements de petites victòries i sobretot de lluita, de molta lluita, com els anys anteriors.

Començo pel més proper a mi. A TV3, hem seguit el camí de recuperació de drets laborals i salarials perduts per la Contrareforma laboral. És cert que bàsicament ha estat als tribunals i per temes salarials, hem guanyat una demanda sobre la paga de 2012 i una altra sobre el cobrament de cconceptes salarials a les vacances. Hem posat en marxa un conveni que es proroga per un any més i que ens ha de dur a l’equiparació dels treballadors de tele i ràdio públiques catalanes. Molt important: hem aconseguit que el nostre company acusat d’una suposada publicació de dades privades de la CCMA fos declarat innocent i quedés lliure de càrrecs. Això sí: ens falta que els partits polítics amb majoria al Parlament decideixin ja d’una vegada canviar el Consell de govern de la CCMA, aquesta direcció nefasta de Duart i Llorach, la pitjor de la història i que encara respon al pacte CiU-PP del primer govern Mas.

 

gustau-lliure

A nivell local, a Ciutat Vella i en general a Barcelona. L’Ajuntament que va sortir de la il·lusió de Barcelona en Comú, ha començat a donar passes, malgrat la feblesa de la majoria tan escassa de regidors. S’ha aturat desnonaments, s’ha aturat la proliferació de bars i restaurants, es comença a ordenar les terrasses i l’efecte depredador del monocultiu turístic a Ciutat Vella, s’ataca la pobresa i s’afronta els lobbis hotelers, immobiliaris, empresarials que han governat la ciutat. Sembla poca cosa però s’està fent feina.

A nivell català, el juny En Comú Podem va guanyar per segona vegada les eleccions. Ës el tercer cop en quatre eleccions que la meva humil papereta, sempre d’esquerres, sempre a favor de les classes populars i els moviments socials, és la més votada a la circumscripció on voto. És un bon motiu d’esperança. Ara encarem el procés de bastir la nova organització que ha de representar aquests activistes i votants arreu del país.

encomupodemguanya

Perquè malgrat tot a Catalunya s’ha obert pas una possibilitat. La monarquia borbònica segueix consolidada a Espanya amb govern de dretes però a Catalunya té un punt feble. Aquí hi ha un moviment que la qüestiona, que vol trencar amb aquest motlle tan carca i obsolet. Que es planteja una República Catalana. És clar: no volem reis, volem una República. I Catalana, perquè cada poble ha de fer el seu camí i, si el fem, ja trobarem formes d’agermanar-nos, federar-nos o confederar-nos.

Què cal, doncs? Lluita, molta lluita i mobilització. Als barris, als pobles, als llocs de treball. Però sempre ha estat així, amb més o menys dificulats.

Per això, 2017 ha de ser un any més de lluita. Només qui dóna la batalla pot guanyar.

Aquest any han mort moltes figures de la cultura. Segurament Leonard Cohen estaria més a prop meu política o estèticament, però aquest jove dels 70 amant del glam rock i del punk sempre ha estat més de David Bowie. Així, doncs, acabo 2016 amb un crit de guerra:

“We can be heroes in 2017”

“Podem ser heroïnes el 2017”

Barcelona, 31 de desembre de 2016

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

El blog de Jordi López Santín

Comentaris i reflexions. D'actualitat, de política, de pensament, de la vida.

el bloc de francesc matas salla

Comentaris i reflexions. D'actualitat, de política, de pensament, de la vida.

TONI CAMPOS

Comentaris i reflexions. D'actualitat, de política, de pensament, de la vida.

Apunts de color Roig i gust Alternatiu

Comentaris i reflexions. D'actualitat, de política, de pensament, de la vida.

joestimotv3.wordpress.com/

Plataforma dels treballadors de TV3 en defensa de la Televisió Pública de Catalunya

La otra cara de la crisis

Periodismo en positivo. Un lugar donde escuchar y aprender de l@s que saben cómo salir adelante. De tod@s aquellos que no se plantean si podrán. Simplemente lo hacen.

A %d blogueros les gusta esto: