BRAULI DUART I LA DOCTRINA DEL SHOCK

DUART I LA DOCTRINA DEL SHOCK

 

Petit pròleg

L’any 2007 la periodista i escriptora canadenca Naomi Klein va escriure el llibre “La doctrina del shock” subtitulat “El auge del capitalismo del desastre” (en la versió en espanyol). Klein descrivia amb molta precisió les estratègies que els capitalistes i economistes neoliberals van dur a terme durant els anys 80-90, seguint al peu de la lletra la doctrina de l’escola de Chicago de Milton Friedman, primer a Xile, després a l’Europa de l’Est, a altres països d’Amèrica Llatina i, en general, arreu del món generant i utilitzant les crisis per aconseguir els seus interessos.

 

BRAULI DUART I LA DOCTRINA DEL SHOCK A LA CCMA

L’any 2012, Brauli Duart va arribar a la presidència de la CCMA precedit ja d’un 2011 ple d’amenaces sobre la viabilitat de l’empresa en els darrers temps del tàndem Marín-Terribas, quan el paradigma era “hem de sacrificis per salvar la tele… i el país. Us heu de rebaixar el sou”. Així, fent-nos responsables, no deien «Us hem de retallar el sou», deien «us heu de rebaixar el sou». Ei, els treballadors , que els directius continuaven i continuen cobrant una morterada important.

Però l’època Duart va empitjorar radicalment les coses: plovia des de molts mitjans la sentència contra la CCMA, calia aprimar-la, “sou massa grans”, “cobreu uns sous per sobre del sector”, “viviu per sobre de les vostres possibilitats”. Una cadena pública líder d’audiència amb uns programes de reconeguda qualitat i amb un prestigi informatiu entre el públic, fins i tot de vegades per sobre del que una crítica un pèl més profunda faria reconsiderar; aquesta cadena havia de plegar veles i automutilar-se per designi dels taumaturgs de la crisi econòmica mundial.

La tardor de 2008 el món va descobrir les “hipoteques escombraria”,  els “hedge funds” i tot un nou vocabulari que es van encarregar d’implantar-nos al cervell com un xip dels temps moderns. Un parell d’immobiliàries feien fallida als Estats Units provocant pèrdues multimilionàries a determinats bancs que havien especulat i guanyat milers de milions de dòlars a costa d’enganyar treballadors i petits inversos. Resultat: caiguda de la borsa, sotrac generalitzat i, és clar, d’entrada milers d’acomiadaments i persones sense casa. Primer als Estats Units, però de seguida s’exporta la crisi a tot el món, molt especialment a Europa. Primer, un país petit, un experiment?, Islàndia i després cap a tota la Unió Europea. Ah, però aquí hi ha categories. Merkel i Sarkozy, primer, després Hollande, es treuen les puces de sobre i traslladen les possibles pèrdues i deutes dels seus bancs cap al sud d’Europa. Irlanda, Grècia, Portugal, Espanya, Itàlia. Primer el pànic era d’ells: “Hem de refundar el capitalisme” va arribar a dir Sarkozy. Però, desprès d’unes quantes cimeres del G-7, del G-8, del G-20, van trobar la línia màgica: Això és l’apocalipsi, la crisi total. Aquests “pollosos” dels PIGS (porcs en anglès i sigles de Portugal, Irlanda, Grècia i Espanya) “han viscut per sobre de les seves possibilitats” i han generat un dèficit espantós. Res, austeritat i a “menjar cagallons” una temporada. A partir del 2011-2012, els serveis socials minven, l’atur es generalitza, acomiadaments per tot arreu i pobresa per la gent. Un bon shock social. La classe mitja s’acaba, amics, o sou de les 200 famílies que manen, o a passar-ho malament. Entra el govern del PP a Madrid i el de Mas a Catalunya i ens donen un bon electro-shock.

 

Primavera de 2014: Després d’un 2013 d’una conflictivat laboral desconeguda a la CCMA, primer un 41 per reduir a un grup de treballadors decidits a dit, després un ERO per acomiadar-ne 250, liquidació de contractes temporals a 400 treballadors, reducció de sou directa i indirecta de prop del 20% als “currantes” (els directius continuen cobrant un promig de 100.000 euros l’any), ampliació i desregulació dels horaris, mobilitzacions, concentracions, vagues, liquidació unilateral del conveni el 31 de gener de 2014…; després de tot això, Brauli Duart encara defensava que ens havia de rebaixar el sou. Però l’abril de 2014, Duart va al Parlament i diu que ha aconseguit amb molts sacrificis (dels altres, no pas d’ell) l’estabilitat pressupostària i que ja no calen més retallades salarials pel 2015. Fins i tot, reconeixen amb la boca petita que “falten treballadors” per a la producció de programes. Després d’haver-ne fet fora més de 600!! Sí, Naomi, ja sé que ho vaig llegir fa 6 anys en el teu llibre: El shock és provocat per aconseguir els objectius. Ens han deixat amb menys força de treball i menys capacitat productiva.

Cristóbal Montoro presenta els pressupostos del 2015 com els pressupostos de la recuperació econòmica. Mas-Culell també participa del mateix discurs. Amb una quarta part de la població sense feina, amb la pobresa visible a tots els barris populars, amb empreses tancades per tot arreu, això sí amb el turisme a tota màquina (ja no podem caminar 10 metres en línia recta al meu estimat barri agonitzant de Ciutat Vella). Ens han canviat l’economia, ja no hi ha economia productiva ni Estat del Benestar. Els responsables de la malifeta segueixen manant. No hi ha banquers ni grans empresaris a les presons. Moren de vells, al seu llit o en braços dels seus o  les seves amants.

Sí, Naomi, ja sé que ho vaig llegir ja 6 anys en el teu llibre: El shock els ha donat resultats.

EPÍLEG

He trobat una noteta escrita a mà en un full del meu llibre de “La doctrina del shock”

“Metro de Barcelona, línia 4, 16.6.2008, 18.40 hores.

Conversa entre un peruà i un colombià que tornen de la feina, probablement després de 10 hores de curro:

A: – Oye, vos cuando vuelves a Colombia, tus hermanos te preguntan cómo és acá?

B:  Sí, claro

A: – Y qué les cuentas, ¿la verdad?

B: – No, hombre. ¿Y tú?

A: – Yo sí les digo la verdad: UNA MIERDA, MANO!!”

Probablement, els dos homes han tornat ja a Sudamèrica.

 

Barcelona, 26 d’octubre de 2014

SINDICALISME DE CLASSE I CONFLUÈNCIA DE LES ESQUERRES

SUMEM MÉS +ÚTILS +FORTES

Sota aquest títol tan atractiu s’ha fet la 3a Conferència Consultiva de CCOO del Baix Llobregat, Alt Penedès, Garraf i Anoia.

Una experiència molt interessant oberta a tots els afiliats i aquesta vegada incorporant una mesa de partits i moviments d’esquerres on hi eren PSC (Ferran Pedret), ERC, ICV (Arnau Funes), EUiA (Sergio Gómez), Procés Constituent i Podemos. Per cert, convindria que en pròximes ocasions la taula no fos únicament masculina.

Només pel fet de convocar tots aquests grups, davant d’un nombrós col·lectiu de sindicalistes de CCOO (més de 150 assistents) l’experiència ja val la pena. Ens convé molt trobar-nos, xerrar i buscar punts d’entesa i de confluència. Felicitats a la direcció intercomarcal del sindicat per la convocatòria. Toni Mora, Maite Hernández, Higini Pi han estat els anfitrions per part de CCOO.

De la primera part de debat sindical, destacar en les intervencions la crida unànim a seguir impulsant la mobilització contra la situació dels treballadors, de millorar la transparència i eradicarla corrupció de les organitzacions de classe.

 

Per part dels companys de TV3 que hi érem presents, agraïm de cor les mostres de suport i felicitacions pel resultat de les eleccions sindicals que ens han donat les companyes i companys del sindicat intercomarcal. La feina que tenim al davant és molta i ens caldrà la solidaritat de classe per tirar endavant junts. Maite, Higini, Toni, Antonio, una abraçada ben càlida.

Respecte a la mesa amb partits i moviments, sempre és bo compartir i debatre per anar forjant complicitats i confluències que són tan necessàries. S’ha pogut treballar en grups petits, tots junts, per intercanviar punts de vista. Ens cal molta renovació, als sindicats, als partits d’esquerra, als moviments polítics i socials per donar un pas endavant, superar la resistència que practiquem ara i guanyar. Començar a guanyar el futur. S’ha dit molt a la reunió que els sindicats som l’última frontera, l’últim bastió contra el neoliberalisme i l’austericidi, contra la cobdícia capitalista global. Està bé que fem aquest paper però si sumem podem guanyar.

Els assistents coincidim en una cosa, defensem el dret a decidir dels pobles i dels treballadors.

I si decidim unir-nos per guanyar el futur?

Cornellà de Llobregat / Sant Joan Despí / Barcelona, 24 d’octubre de 2014

ELECCIONS A TV3, FINAL: «A TREBALLAR DE VALENT!!»

A TREBALLAR DE VALENT

 

Ja s’han fet les eleccions sindicals de TV3. S’acaba aquesta sèrie d’articles amb uns apunts de resum dels resultats, de la campanya i del que tenim ara al davant.

Han votat gairebé 1300 treballadors, un 65% del cens. La més alta participació de les últimes quatre votacions. Aquesta és la primera dada positiva.

CCOO hem obtingut el millor resultat de la història a TV3: 546 vots i 11 delegats. Hem superat el nostre sostre en vots i en delegats. La resta de membres del Comitè seran 7 de la Candidatura de Treballadors de TVC, 3 del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) i 2 de la CGT. La llista de la UGT no ha obtingut cap delegat.

Gràcies a les companyes i companys que ens heu fet confiança.

Valoro que el resultat té més a veure amb la feina dels últims anys que no pas en les dues setmanes de campanya electoral. Una actitud de fermesa davant de les agressions de la direcció i del govern, quan ens amenaçaven amb un ERO, quan l’ERO va ser una dramàtica realitat i quan durant aquest any 2014 encara ens volien retallar més el sou i les condicions de treball. Aquesta és la clau.

Quan vam encarar les eleccions sindicals, vam agrupar primer un bon grapat d’afiliats i simpatitzants per formar la candidatura. Des de la reunió que vam fer a principis de setembre a l’Auditori, aquestes companyes i companys han esdevingut activistes de la nostra campanya amb energia i optimisme.

Els dies de la campanya electoral vam percebre molt bones sensacions en els llocs de treball. En les petites reunions que hem fet rebíem una resposta d’ànim cap a un nou Comitè més unit i ferm.

Ara cal posar-nos a la feina ràpidament. Constituir el nou Comitè i avançar junts per guanyar el futur. Els primers objectius, per a nosaltres, són clars: recuperar el Conveni que ens ha pres i obrir una negociació l’any que ve per a un futur de la CCMA estable, on hem d’iniciar la recuperació, s’han d’equiparar les condicions del Conveni per a tothom i s’ha de garantir la producció pròpia i els llocs de treball.

Hem experimentat aquests dies que la irregularitat en els horaris ha arribat a límits intolerables. S’ha d’atacar amb força aquest desgavell.

Des de fora de la tele, hem rebut també molts missatges d’expectació sobre aquesta campanya electoral. La immensa majoria són molt positius. S’agraeix aquest suport pel que significa la simpatia i solidaritat que sentim els treballadors de TV3 des de molt diversos sectors de la ciutadania. El nostre esforç anirà a retornar aquest suport, treballant per un millor servei públic audiovisual i denunciant les manipulacions i el control del govern sobre els mitjans.

A treballar, doncs!! A treballar de valent!!

#JUNTSGUANYEMELFUTUR

Si voleu conèixer amb més detall els resultats electorals

http://ccoo-tvc.blogspot.com.es/

 

Sant Joan Despí / Barcelona, 19 d’octubre de 2014

ELECCIONS A TV3, DIA 12: DIJOUS #JUNTSGUANYEMELFUTUR

DIJOUS #JUNTSGUANYEMELFUTUR

 

 

La campanya electoral a TV3 acaba aquesta nit.

Cada sindicat, cada llista (perquè hi ha alguns que encara que sembli estrany no es defineix com a sindicats) ha fet la seva propaganda, ha difós el seu programa, ha presentat els seus candidats.

Les jeux sont faîtes!!

Només queda recordar que ens hi juguem molt aquest dijous. El 16 d’Octubre cal que surti un Comitè de sindicalistes compromesos amb la decisió majoritària que la plantilla ha expressat els darrers temps. Recordeu quines són les coses que s’han cridat més fort a les assemblees, a les concentracions, davant de les portes dels despatxos de direcció…

CAP MÉS RETALLADA!!

VOLEM EL NOSTRE CONVENI!!

DUART, DIMISSIÓ!!

Cal un Comitè de dones i homes que defensin això amb fermesa i que no reculin davant de la Direcció. Un Comitè que representi de debò les opinions dels treballadors.

Si hem resistit aquests quatre anys, ara GUANYAREM EL FUTUR.

 

 

 

 

 Sant Joan Despí, 14 d’Octubre de 2014

Més informació

http://ccoo-tvc.blogspot.com.es/

Twitter @CCOOdeTV3

https://www.facebook.com/CCOOdeTVC?ref=ts&fref=ts

ELECCIONS A TV3, DIA 11: «UN COMITÈ DELS TREBALLADORS, UN COMITÈ DE SINDICALISTES»

UN COMITÈ DELS TREBALLADORS,

UN COMITÈ DE SINDICALISTES

Mirar endavant. Guanyar el futur. Aquesta és la nostra idea clau en aquestes eleccions. Les treballadores i treballadors de TV3 hem mostrat capacitat de resistència davant de les retallades i acomiadaments. Ara cal guanyar i recuperar drets i sou.

Mirar endavant però sense oblidar les experiències dels últims anys. I  posar-les en valor en positiu.

Quan els treballadors hem participat activament, proposant i creant noves formes d’expressió, ens ha anat bé. Donació de sang, comissió de debat sobre la cogestió, caminades i trobades amb la ciutadania a tot arreu de Catalunya per recollir la seva opinió sobre TV3, comunicació, comunicació entre nosaltres i cap a l’exterior, expressió de la nostra voluntat en assemblea i en referèndum, sense contradicció, tot és vàlid.

Quan el Comitè ha estat capaç de recollir aquestes experiències i liderar-les ens ha anat bé. Bé per a la mobilització i bé per a la negociació, per a fer front a la direcció.

Quan els treballadors han treballat units en projectes plurals, el Comitè ha reflectit aquesta unitat.

També hem experimentat que no sempre ha estat així. De vegades, qui ha liderat el Comitè durant aquests últims i difícils anys no ho ha recollit i ha caigut en temptacions autoritàries. I llavors ens ha anat malament. Llavors, hem anat a remolc de la direcció, hem estat a punt d’acceptar noves retallades que ara ens haguessin deixat en el ridícul més absolut. O s’ha fomentat l’enfrontament entre grups de treballadors enlloc de dirigir el punt de mira contra la direcció.

Mirant cap endavant cal canviar això. El problema no és la unitat del Comitè, és la unitat dels treballadors en un objectiu comú per sobre de la diversitat d’individus i col·lectius professionals i que el Comitè expressi aquesta realitat i sigui permeable a les opinions i la participació dels treballadors, prenent les decisions de forma col·legiada.

Per damunt de tot, el Comitè és EL COMITÈ DELS TREBALLADORS DE TV3 i per tant ha de defensar els treballadors davant de la direcció. Això, que sembla tan senzill, de vegades s’ha fet complex i s’ha pervertit.

Ara tenim l’oportunitat amb el nostre vot d’OMPLIR EL COMITÈ DE SINDICALISTES, és a dir, de treballadors que s’uneixen per defensar i millorar col·lectivament les condicions laborals i que, a més, no es tanquen dins del mur de la nostra empresa,  sinó que comparteixen inquietuds i conflictes amb els treballadors de les empreses del voltant i les del mateix sector. Per posar un exemple, l’hospital Moisès Broggi, que tenim al davant o els companys de Sant Cugat de RTVE o els de RTVV, que defensen també una radiotelevisió pública en català. O els bombers que tants cops ens hem trobat al carrer. Això, i no altra cosa, és fer sindicalisme.

Val la pena recordar-ho avui que han jutjat la companya Katiana Vicens, secretària general de CCOO de les Illes Balears, per exercir els seus drets en una vaga general.

 

Sant Joan Despí, 13 d’octubre de 2014

Més informació a:

http://ccoo-tvc.blogspot.com.es/

Facebook:  https://www.facebook.com/CCOOdeTVC?fref=ts

Twitter:  @CCOOdeTV3

#JuntsGuanyemElFutur

 

ELECCIONS A TV3, DIES 9/10: + PRODUCCIÓ PRÒPIA, + RECURSOS

MÉS PRODUCCIÓ PRÒPIA, MÉS RECURSOS

La tardor ha començat amb menys producció pròpia a TV3. La direcció ha tancat un programa emblemàtic de producció pròpia, “El medi ambient”, amb l’excusa que no té recursos, que no té persones per dedicar-hi. Ara també sembla que volen tancar el programa “Dinàmiks”, o externalitzar-lo  per manca de treballadors.

La direcció no troba altra solució per a la manca de recursos humans que l’externalització. No ho van pensar quan acomiadaven treballadors amb el PAC. Alguns directius ja diuen que “potser es van equivocar amb l’ERO”. En Duart no es va equivocar, sabia el que feia. Era un ERO d’imposició política, pels pactes amb el PP, que no va tenir en compte que els programes de televisió es fan amb persones treballant. I que la producció amb recursos propis és sempre més rendible econòmicament que la compra de serveis externs.

Ara no hi ha treballadors per fer-ho tot en un moment d’intensa producció a Informatius. Segons els caps de Recursos Humans, la Generalitat no els deixa contractar. Tot i que estiren els horaris dels treballadors com un xiclet, no s’arriba a tot. Per on tallem? Pels programes més típics de servei públic.

La prohibició sobre la contractació és absolutament il·lògica en termes d’empresa pública. No es pot contractar recursos propis però es pot comprar serveis externs. La via per a la privatització està servida.

No volem aquesta via. Volem més producció pròpia i demostrar que la radiotelevisió pública de Catalunya pot fer, com ho ha fet durant la seva història, programes propis d’alta qualitat.

35 HORES SETMANALS I HORARIS MÉS RACIONALS

Els companys segueixen parlant d’horaris. Fent-se preguntes i fent-nos preguntes.

Aclarim-ho ràpid. Estem per les 35 hores setmanals. És el que diu l’últim conveni que vam negociar i el que hem de recuperar. L’aplicació de les 37,5 hores setmanals per decret ha provocat desajustos en l’estructura d’horaris a tots nivells. Ara treballem més hores, amb horaris més irregulars i irracionals i a sobre cobrem menys perquè calculen els plusos de festiu i de cap de setmana a un preu més baix.

L’aplicació de la distribució irregular de la jornada provoca aquelles aberracions que vam comentar l’altra dia. Com pots plegar a Granollers a les 15 hores i entrar a treballar a Badalona a les 15 hores? A quina pressió de planificació s’ha hagut d’arribar per posar això per escrit? I per què hi ha uns OPIS amb jornada parcial per obligació quan altres companys es veuen forçats a fer jornades de 15 hores?

Recuperem les 35 hores setmanals. És possible. Ens i empreses públiques de Catalunya van aplicar el decret del govern, buscant fórmules millors pels treballadors com hores de formació no presencial o ajustos de la jornada anual. Trenquem el veto a la contractació de nous treballadors quan són necessaris perquè surti la producció amb horaris racionals.

Sant Joan Despí, 12 d’octubre de 2014

Més informació a:

http://ccoo-tvc.blogspot.com.es/

Facebook:  https://www.facebook.com/CCOOdeTVC?fref=ts

Twitter:  @CCOOdeTV3

ELECCIONS A TV3, DIA 8: VOTAR ACTIVAMENT

 

VOTAR ACTIVAMENT

Portem ja molts dies de campanya electoral. Potser és massa llarga i, tenint en compte els ritmes de feina que ens ha imposat la direcció i els decrets dels governs, de vegades pot arriba a saturar-nos tanta informació de les cinc candidatures.

Recordem que és un fet democràtic dins de la vida tan jerarquitzada de l’empresa. Recordem també que ens juguem molt en unes eleccions al Comitè d’Empresa que ha de treballar durant quatre anys en la defensa dels drets dels treballadors de TV3.

Val la pena doncs dedicar-hi una mica de temps i participar.

Avui no vaig a parlar d’una alternativa en concret. Ja ho he fet els dies anteriors.

Donem-nos una pausa. A l’hora de decidir el vot, pensem en els fets dels últims quatre anys de l’empresa, durs però plens d’experiències. Pensem més en els fets que no  pas en les paraules. En allò que hem perdut en drets, en sou, en companys per culpa d’aquesta direcció i dels governs de Madrid i de Catalunya i també en allò que hem guanyat en experiència de resistència, de participació col·lectiva, de mobilització. Tots plegats, junts en la nostra pluralitat d’opinions i de punts de vista.

I un cop feta l’ullada cap enrere, mirem cap endavant. El més important és el futur, el nostre com a persones treballadores i com a televisió pública de Catalunya al servei dels ciutadans. Tenim molta feina a fer.

Dijous que ve toca votar i decidir. Com el 9-N votarem sobre el futur de Catalunya, el 16-O votarem sobre el futur de TV3. És important.

Bon cap de setmana, companys. I, com diu aquell… Porteu-vos malament!!

 

Sant Joan Despí, 10 d’octubre de 2014

Més informació a:

http://ccoo-tvc.blogspot.com.es/

@CCOOdeTV3

#JuntsGuanyemElFutur

ELECCIONS A TV3, DIA 7: + CURRO, – SOU

MÉS CURRO, MENYS SOU

Converses reals, massa reals, a la màquina de cafè

 

• Mira’m aquest plànning, curro quinze hores el dissabte i setze el diumenge. Entre l’horari de cap de setmana, que diuen que ara són 3,5 hores més que les que diu el Conveni per l’aplicació de les 37.5 hores setmanals, i que m’han posat quatre hores de les que diuen “de planificació irregular”… doncs més de 30 hores en dos dies. Oi que no pot ser això?”

• Hem enviat un missatge al planificador: “Escolta que això no pot ser, t’hauràs equivocat, mira-t’ho bé” I saps que m’ha dit?: “No tenim més gent, s’han anat tres més aquesta  setmana pel PAC i no puc contractar ningú. Em surt fum per les orelles. M’apreten de dalt”

• Llavors he pensat una estona i li he dit: “Doncs… i els companys que van entrar per sentència que tenen horari parcial i no arriben a final de mes, perquè no els poses que estaran encantats de completar horari i cobrar una mica més de sou?” “M’ha dit F… que són molt bons nanos, que treballen bé, però que de Recursos Humans tenen instruccions estrictes. Aquests fan només les hores que diu la sentència, ni una més”

•  No ets el primer que m’ho diu. Ahir vaig parlar amb un company que em va ensenyar un horari de cap de setmana. De 7 a 14.30 a Granollers fent un handbol i de 15 a 22 un bàsquet a Badalona.

• I a baix a Informatius encara és pitjor. M… diu que no té “recursos”, vaja que no té personal, però ella li diu “recursos” i no para de moure horaris per captar-ne més d’on ja no n’hi ha.

• Digue-m’ho a mi. Acabo d’arribar amb tren i quan pujava des de l’estació m’ha avançat a tota pastilla A…. la redactora de Política, penjada del mòbil i fent unes passes que semblava Michael Jordan fent un “coast to coast”. A crits m’ha dit que l’han trucat perquè l’esperaven a la porta de la tele amb el cotxe en marxa. Que havien de ser a Palau a les 8.20 i ja feien tard. No em veus tot suat? És que he posat la quinta per caminar una estoneta amb ella.

• Ffff.. Com anem!! Amb el sou retallat i «currant» com a rucs. I el Conveni, com el tenim? Tot això no ho diu al Conveni oi?

• Amic, aquesta és la clau. Hem de recuperar el Conveni i acabar amb el desgavell d’horaris i la sobreexplotació. S’ha de poder contractar més treballadors quan calen. I per començar, és demencial que tinguin uns opis que treballen a mitja jornada i mig sou, quan obliguen uns altres a doblar torns i fer horaris inhumans.

Ens cal un Comitè més fort amb sindicalistes ferms que facin seure la Direcció per tornar-nos el Conveni que ens van prendre. Com aquests…

Sant Joan Despí  / Barcelona, 9 d’octubre de 2014

Més informació a:

http://ccoo-tvc.blogspot.com.es/

@CCOOdeTV3

#JuntsGuanyemElFutur

 

ELECCIONS A TV3, DIA 6: DUART ENTRA EN CAMPANYA?

DUART ENTRA EN CAMPANYA?

 

Brauli Duart ha presentat avui un avantprojecte de pressupostos de la CCMA per a 2015 sense cap més retallada de sou, com era la seva pretensió durant l’abortada negociació de Conveni. També inclou per a 2015 tornar a cobrar la paga que els treballadors teníem descomptada del nostre sou anual, com tot el sector públic de Catalunya.

D’entrada s’han de dir vàries coses:

La primera, que això és necessari però insuficient. S’acaben les amenaces de noves retallades, segurament pel moment polític i perquè el govern de la Generalitat no vol més conflictes. Però tenen la barra de dir que els diners per retornar la paga retallada surten de la rebaixa de la massa salarial causada pels acomiadaments de l’ERO. Vaja, que ajusten el pressupost a costa dels acomiadaments i de la reducció de la capacitat de producció de la tele i la ràdio públiques de Catalunya. Grans gestors, sí senyor!! Aìxò confirma un cop més que l’ERO a la CCMA va ser només polític.

És insuficient perquè no tenim conveni. No hi ha cap motiu perquè no ens retornin el nostre conveni ara que no es plantegen noves retallades. Tornem a la validesa de Conveni per aquest any i a negociar un de nou amb la recuperació de la resta que ens van prendre.

És insuficient també perquè no contempla l’equiparació de tots els treballadors de l’empresa única, CCMA, SA. Només prometen novament que hi ha una partida per equiparar els extreballadors d’Activa Multimèdia. Però aquests diners ja hi eren aquest any i no es va fer res. Que ho facin ja. Volem el mateix sou per la mateixa feina a tota la tele i la ràdio.

La segona, s’incrementen els ingressos per publicitat. Hem passat d’un intent de privatització i de venda del Departament Comercial a que la feina d’aquest departament sigui una font d’ingressos creixent que permet l’estabilitat pressupostària. Un altre cop, gran visió de futur, Duart, Farré i cia.

La tercera, en termes sindicals. Imagineu quina cara d’estúpids se’ls hauria quedat ara a alguns apòstols de l’apocalipsi que al febrer i al març,  preses del pànic, volien acordar amb la direcció un conveni amb noves retallades de sou, que ja s’havien venut la major part de la nòmina variable i anaven a entregar una part del sou fix?

Sort que els treballadors no ho van permetre, amb les mobilitzacions al carrer davant de Via Augusta, acampant durant tot un dia, resistint a les assemblees i votant clarament en referèndum NO a les retallades.

I sort que uns quants i unes quantes de CCOO (Víctor, Rafel, Albert, Montse i Eulàlia de Catalunya Ràdio, l’equip titular, Montse Ortega, Roser en alguna sessió) i alguns altres com el Roque vam aguantar dies i nits tancats a la tètrica sala de reunions de la CCMA, dient NO, NO i totes les vegades que calia NO a més retallades.

Confesso un secret. Durant aquelles reunions infernals, un dels meus amulets per trencar el mal auguri de la sala va ser aquesta foto d’unes companyes somrients

 

Teníem raó, companyes: NO HI HAGUT MÉS RETALLADES EL 2014 I NO HI HAURÀ MÉS RETALLADES EL 2015!!

Per què ho ha fet ara en Brauli Duart? Vol influir en la campanya de les eleccions sindicals?

No ho crec. Més aviat són altres campanyes polítiques les que preocupen al govern i a Duart.

Ho fa perquè HEM RESISTIT fins que el conflicte ha estat insuportable pel govern i li han donat l’ordre d’afluixar.

I ara toca guanyar. A per totes. Amb un Comitè renovat, JUNTS GUANYEM EL FUTUR.

 

Sant Joan Despí, Barcelona, 8 d’octubre de 2014

Més informació a:

http://ccoo-tvc.blogspot.com.es/

@CCOOdeTV3

#JuntsGuanyemElFutur

ELECCIONS A TV3, DIA 5: MOBILITZACIÓ, PARTICIPACIÓ, COGESTIÓ

MOBILITZACIO, PARTICIPACIÓ, COGESTIÓ

 

Si alguna cosa han tingut aquests últims anys de malson que hem patit a TV3 ha estat que la plantilla ha reaccionat davant de l’adversitat, que s’ha mobilitzat davant de les amenaces i de totes les retallades i els acomiadaments.

Hem aprés tots junts moltes lliçons. La millor, la de la participació. Aquella assemblea on es van muntar les comissions de treball, que va desbordar els plantejaments del Comitè d’Empresa, de tot el Comitè. Es van derivar tantes iniciatives.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Allò va ser decisiu perquè a partir d’allà el protagonisme va ser dels treballadors. Vam reconèixer que el pluralisme ens enriquia, que havien de multiplicar-se tot tipus d’iniciatives, encara que cadascú compartís amb més ganes unes que unes altres. “Para gustos, colores”, que diuen en castellà. I això és el que va començar aquell dia a TV3, un moviment multicolor.

Alguns es van quedar ancorats en el seu autoritarisme i ja no es van enganxar més a la roda optimista, combativa i orgullosa de gran part de la plantilla. Van anar a remolc i a contracor.

Un pensament comú recorria l’esplanada de Sant Joan Despí: “La tele la fem nosaltres, l’hem de defensar nosaltres. TV3 és nostra i de la ciutadania. I ens la volen prendre, fer més petita, enfonsar-la”.

A partir d’aquí, res pot tornar a ser el mateix. Tot ha de canviar.

Volem participar també de les decisions, de la gestió. Es va formar una comissió de cogestió que ha anat fent propostes. Han arribat fins al Parlament. Evidentment, aquestes propostes són incompatibles amb la direcció jeràrquica que tenim ara. No pot ser aquesta direcció de l’”ordeno y mando” de Duart. Però amb una altra direcció, amb una altra composició del Consell de Govern, amb una altra composició del Parlament, potser, hem d’anar guanyant espais de participació dels treballadors, espais per a la cogestió, per a la responsabilitat amb el futur d’allò que fem cada dia. No només per a nosaltres, per a tots els ciutadans.

La participació hauria d’arribar a tots els nivells de l’empresa. Des dels departaments, on s’ha d’escoltar els treballadors, els professionals que coneixen la seva feina, fins a l’àmbit de la direcció.

Avui mateix comentàvem amb un grup d’OPIS de postproducció la contradicció entre la responsabilitat i la implicació que tenen sobre els continguts dels programes on treballen i, en canvi, la seva exclusió de l’àmbit del Consell Professional d’Informatius. No té sentit. Tampoc té sentit que només hi hagi un Consell a Informatius. Per què no a tota l’empresa? És que la resta de programes, els magazins, els culturals, els dramàtics, els nous formats no produeixen continguts de servei públic que també requereixen una visió professional?

Reconeixement professional, participació i cogestió per una TV3 millor!! #JuntsGuanyemElFutur

 

Sant Joan Despí, 7  d’octubre de 2014

http://ccoo-tvc.blogspot.com.es/

Facebook  https://www.facebook.com/CCOOdeTVC

Twitter @CCOOdeTV3